L'ofici de l'actor

"Se n'ha parlat molt, de l'ofici de l'actor. Constantment es publiquen llibres sobre el tema, alguns, fins i tot, escrits per actors; gairebé tots per crítics i teòrics que defineixen un mètode, una ideologia, una ètica o les tres coses a la vegada.

Sobre l'actor recauen les opinions més diverses. Per a uns és un exhibicionista, per als altres un subjecte que s'amaga irremediablement darrera dels personatges. D'ell, s'en diu que és una persona de caire excepcional o, al contrari, que és totes les persones. El pensament filosòfic hi ha trobat la imatge exacta de l'ésser múltiple i també l'oposada, la d'un ésser coagulat darrera la mentida. Uns n'elogien la variabilitat carnavalesca, d'altres l'hi retreuen. En qualsevol cas, sembla innegable que la màxima de Shakespeare és acceptada per tots: tot el món fa teatre.

I en aquest fer teatre es reuneixen paradoxalment l'autenticitat i l'engany. S'assegura que el seu ofici està basat en un excés, en un cúmul de recursos, però també en el contrari, en la carència. Vittorio Gassman identificava l'actor com una caixa buida: 'com més buida sigui, molt millor'."

Aquest text es trobava en el fulletó informatiu d'un seminari que es va fer en aquells temps en que una matricula encara costava 5.000 pessetes per a estudiants i jubilats i 7.500 per a la resta de pringats i que anava sobre... vaja, ara no recordo el tema!