L'HOME ESTÀTIC

Lletra i música de Pau Riba

Sol de llauna, cel de glaç
dins el calaix d'un armari,
draps de dona i un infant
amb un regust enigmàtic,
ve de néixer, està sorprès,
té uns grans ulls Modigliani,
absents, tristos, verds i oberts
i una vida fins que els tanqui.

Quan ja té tres anys no surt
a empaitar les papallones,
quan un gos lladra no fuig
i els vestits paguen la broma,
quan la neu remou el cel,
ell la mira en lloc de córrer
i li'n queda el rostre ple
com les estàtues de Roma.

És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells.

Més grandet troba un ocell
a sobre d'ell, a dalt d'un arbre,
ell no es mou i un excrement
li fa blanc a mitja cara,
troba la nina d'un ull
i la voldria per companya
però no la mira ni acull
i la nina se'n va a França.

Una noia li ofereix un clavell per la solapa,
ell se'l mira però no el pren
i el clavell se l'endú un altre,
un estiu quan ell ja és gran,
l'amor ve amb tres candidates,
ell les mira afalagat
però l'amor té pressa i marxa.

És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells.

Un bonic dia d'abril
tot són flors i ell les olora
però surt l'amo d'un jardí
i li fa una cara nova,
descobreix que no està bé
i vol dir-ho a la senyora,
la senyora no l'entén
perquè és mestra d'una escola.

Han passat anys, s'ha fet gran
i assegut davant la porta
i esperant l'enterrament
d'aquell de la cara nova,
cel de vidre, lluna d'or
dins d'un caixó sense potes
jeu el cos d'un home mort
ningú riu i ningú plora.

És l'home estàtic, la tristesa l'ha matat,
les orenetes d'ell, mort, fred, han emigrat.

Els meus 10 manaments

Com molts ja sabeu he començat els estudis d'interpretació al Col·legi de Teatre de Barcelona. Fem una assignatura sobre història del teatre i la setmana passada el professor ens va posar uns deures molt interessants: extreure 10 manaments sobre el teatre de l'escena 2 de l'acte 3 de Hamlet. Us adjunto el text en castellà (perquè el català no s'entèn gaire...) i tot seguit els meus 10 manaments.

Hamlet de Shalespeare. Escena 2 del tercer acte.

"HAMLET -Decid los versos, os lo suplico, como yo los he recitado, que salgan con naturalidad de vuestra lengua. Si los declamáis a la manera que usan muchos actores, mejor sería dárselos al pregonero para que los recitara. No hagan de sierra vuestras manos como queriendo cortar el aire... antes bien usadlas con delicadeza. Pues en el torrente, tempestad, en el torbellino -por decirlo así- de vuestra pasión, habéis de hacer alarde de templanza, de mesura. Me destroza el alma oír a un forzudo, empelucado actor, destrozar y hacer jirones la pasión que interpreta, atronando los oídos de la chusma, que no son capaces de entender nada que no sean pantomimas y el estruendo. Haría azotar a los que así obran por sobreactuar el paper de Termagante. Esto es como ser más Herodes que el propio Herodes. Os lo ruego, evitadlo.

PRIMER ACTOR -Lo aseguro a vuestra Alteza.

HAMLET -Tampoco vayáis a exagerar la modestia, sino que debéis dejar que la discreción os guíe. Ajustad en todo la acción a la palabra, la palabra a la acción... procurando además no superar en modestia a la propia naturaleza, pues cualquier exageración es contraria al arte de actuar, cuyo fin .antes y ahora- ha sido y es -por decirlo así- poner un espejo ante el mundo; mostrarle a la virtud su propia cara, al vicio su imagen propia y a cada época y generación su cuerpo y molde. Y esto sin exageraciones en uno u otro sentido, pues, aunque hacen reír a los necios, irritan a los discretos, cuya crítica -aunque de uno sólo se trate- debe pesar más en vosotros que la de un teatro lleno de los más torpes. Sé de actores a los que he visto en escena -a los que he oído elogiar ¡y mucho!- que no teniendo -y seré descreto al expresarme- ni acento de cristianos, ni su traza, ni la de pagano u hombre alguno, se pavoneaban y gritaban de modo tal que llegué a pensar si no se trataba de aprendices de la naturaleza y no de hombres, pues que tan detestablemente imitaban a los humanos.

PRIMER ACTOR - Confío en que nosotros ya hayamos corregido, en parte, todo eso.

HAMLET - Corregidlo del todo. Y procurad que los que hagan de bufones no digan más de lo que pone el texto, pues algunos de ellos dan risotadas para que los espectadores más necios les secunden, cuando hay otros detalles de la comedia que merecen ser considerados. Esto es intolerable y pone en evidencia la más estúpida de las ambiciones en los que lo practican. Ea, id a prepararos."

Els 10 manaments sobre el teatre per Hamlet de Shakespeare

1. Respecteu el text de l'autor.
2. No sobreactueu.
3. Mesureu-vos.
4. No actueu per ser aplaudits.
5. No vulgueu destacar, sigueu discrets.
6. Doneu coherència a la unió entre l'acció i la paraula.
7. Sigueu naturals.
8. Mostreu al públic la seva realitat.
9. Valoreu la crítica dels entesos en teatre més que no pas la d'aquells que no hi entenen.
10. No improvitzeu per a fer riure vosaltres, aquesta és feina de la situació teatral.

AMEN

Fight Club

Premi a la primera participació externa del bloc per a la Laia!! Has guanyat un... GRÀCIES!

La Laia després de llegir el Club de la lucha de Chuck Palahniuk es va haver de posar la pel·lícula immediatament per poder gaudir completament de la història. Ja sabeu que una imagen vale màs que mil palabras.

"Mira, et poso algunes frases del llibre-peli que m'han agradat, xq les penjis al teu blog (si vols, clar!). M'ha encantat el llibre (i m'he adonat que no vaig entendre gens la peli quan la vem veure x 1r cop!!!!)."

"Veo mucho potencial, pero está desperdiciado. Toda una generación trabajando en gasolineras, sirviendo mesas o siendo esclavos oficinistas. La publicidad nos hace desear coches y ropas, tenemos empleos que odiamos para comprar mierda que no necesitamos. Somos los hijos malditos de la historia, desarraigados y sin objetivos, no hemos sufrido una gran guerra, ni una depresión. Nuestra guerra es la guerra espiritual, nuestra gran depresión es nuestra vida. Crecimos con la televisión que nos hizo creer que algún día seríamos millonarios, dioses del cine, o estrellas del rock. Pero no lo seremos y poco a poco lo entendemos, lo que hace que estemos muy cabreados." Tyler Durden.

El Método de Marcelo Piñeyro

7 aspirants a un alt càrreg d'una multinacional es sotmeten a un procés de selecció basat en el mètode Gronholm.

Intèrprets: Eduardo Noriega, Najwa Nimri, Eduard Fernàndez, Pablo Echarri, Adriana Ozores, Ernesto Alterio, Carmelo Gómez (Goya) y Natalia Verbeke.

No és ben bé el mateix de l'obra de teatre: les proves són diferents, més intel·lectuals i psicològiques, tots són aspirants i la interpretació i el guió "en su punto"! Pel·lícula més que recomanable.

El que he recollit de la pel·lícula és un conte que Carlos (Eduardo Noriega) explica durant una de les proves. Com que no tinc la manera d'aconseguir que el Noriega vingui cada nit al meu llitet a explicar-me'l abans d'anar a dormir, em conformo amb penjar-lo aquí.

"Año 2013. La tercera guerra mundial ha estallado y el planeta se ahoga bajo una nube radioactiva. Por fortuna todos ustedes estan a salvo al haber accedido a tiempo a un refugio atómico equipado con todo lo necesario para la supervivència durante veinte años. Por desgracia el refugio fue diseñado para una familia de cinco personas así que uno de ustedes tendrá que abandonar-lo. Decídan quien debe hacerlo defendiendo antes cada uno su permanencia mediante argumentos demostrables. Quien sea expulsado del refugio abandonarà también el proceso de selección.

[...]

Carlos -Disculpa, Ana. Sin ánimo de ofender. ¿No tienes una edad algo avanzada [para tener hijos]?

Ana -No.

C-¿Estás segura?

A-Muy segura. No tengo veinte años, ya lo sé, pero...

C-Ni treinta.

A-Todavia me quedan unos años de fertilidad. Además, yo ya he tenido un hijo, lo cual garantiza que puedo tenerlos.

C-Pero disculpa que insista, ¿hasta qué edad vas a poder seguir siendo madre? ¿No estás en una edad en la que ya es peligroso?

A-El riesgo és muy asumible aún. ¿Qué passa, que a ti sólo te gustan las adolescentes?

[...]

C-¿Has leído a Jack London, Ana?

A-¿Qué?

C-Jack London. Tiene un cuento donde una tribu de esquimales migra por el cambio de estación. Es la historia de un anciano cansado, casi ciego que siente que no puede seguir el ritmo de la tribu. Entonces todo el grupo se detiene y se despide de él. Uno a uno. Sus hijos también. Y lo dejan allí, sin más, con un montoncito de leña. El viejo se sienta en la nieve, tranquilo, recordando lo que ha sido su vida y cuando se acaba la leña se muere congelado.

A-¿Ese es uno de los cuentos que pensabas contarnos?

C-¿Por qué no? Es un cuento muy didáctico. De hecho, hay mucha gente que debería aprender de él.

A-¿Pero tú quién te has creído que eres? ¿Vas a ser tú más útil en el refugio por tus cuentitos o porque te atreves a llamarme vieja?, niñato lamemierda. A mi me van a poder follar, ¿vas a poner tú el culo cuando quieran follar?"

La resolució de la prova: minut 49. Espero que us hagi agradat i que si mai veieu la peli, que la disfruteu com jo ho vaig fer ahir!

L'ofici de l'actor

"Se n'ha parlat molt, de l'ofici de l'actor. Constantment es publiquen llibres sobre el tema, alguns, fins i tot, escrits per actors; gairebé tots per crítics i teòrics que defineixen un mètode, una ideologia, una ètica o les tres coses a la vegada.

Sobre l'actor recauen les opinions més diverses. Per a uns és un exhibicionista, per als altres un subjecte que s'amaga irremediablement darrera dels personatges. D'ell, s'en diu que és una persona de caire excepcional o, al contrari, que és totes les persones. El pensament filosòfic hi ha trobat la imatge exacta de l'ésser múltiple i també l'oposada, la d'un ésser coagulat darrera la mentida. Uns n'elogien la variabilitat carnavalesca, d'altres l'hi retreuen. En qualsevol cas, sembla innegable que la màxima de Shakespeare és acceptada per tots: tot el món fa teatre.

I en aquest fer teatre es reuneixen paradoxalment l'autenticitat i l'engany. S'assegura que el seu ofici està basat en un excés, en un cúmul de recursos, però també en el contrari, en la carència. Vittorio Gassman identificava l'actor com una caixa buida: 'com més buida sigui, molt millor'."

Aquest text es trobava en el fulletó informatiu d'un seminari que es va fer en aquells temps en que una matricula encara costava 5.000 pessetes per a estudiants i jubilats i 7.500 per a la resta de pringats i que anava sobre... vaja, ara no recordo el tema!